dimecres, 26 de desembre del 2012

Això, com tot, arriba a un final...

Sembla mentida però ja ha passat tot un semestre. Un semestre ple d'emocions, estrés, però sobretot de felicitat!! Aquí, vam arribar fa uns mesos morts de por pel que començava, pel que ens trobaríem aquí dins. El que hem pogut anar veient és una classe que poc a poc hem format pinya, ens hem fet amics. Però sobretot hem treballat molt, estem fent realitat els nostres somnis.

Centrant-nos amb aquestes dos assignatures, COED i GITIC, he de dir que m'han servit de gran ajuda, ja que conceptes que tenia totalment oblidats, els he pogut recordar i aprendre.
A COED he après com parlar bé en públic, cosa que mai m'havien ensenyat, i crec que és molt important que es sàpiga. També a fer redaccions, descrpicions, la diferència entre el codi oral i escrit, entre d'altres. Són coses que per a ser mestra, i en realitat qualsevol professió, cal tenir presents.

A GITIC, he après molts conceptes i he conegut molts programes que ni sabia que existien i hem seran de molt profit per quan sigui mestra, o fins i tot ara.

Per tancar aquest bloc, dir que he estat molt a gust amb aquest grup, i espero poder seguir junts durant molts anys més.
El títol d'aquesta última entrada l'he posat perquè tot té un final en aquesta vida. No obstant, aquest no és el final de tot, ja que és com un final d'un capítol però que ara en comencem un de nou, ple d'emocions i experiències.

Moltes gràcies per tot!
Espero que hagi servit de gran ajuda el meu bloc!

Atentament,
una futura mestra.

Gemma Jurado Besa

Com parlar bé en públic?



Sempre estem parlant de la importància que té parlar bé en públic, no obstant molta gent creu que això no es pot aprendre. Que en saps o no.
A COED, hem estat treballant el que és parlar bé en públic.
Primer de tot ens hem llegit un llibre, que com bé diu el títol "Com parlar bé en públic?" parla bàsicament de com fer una presentació oral correctament.
Es divideix en diferents capítols, els quals cadascú d'ells explica un tema diferent del que hem de saber per fer una bona exposició oral.

Entenem comunicar-se bé quan:
-          Sabem fer una síntesi oral d’un tema qualsevol.
-          Trobem arguments per a defensar una proposta.
-          Coneixem les tècniques bàsiques de la persuació.
-          Sabem valorar la informació.
-          Parlem amb precisió, brevetat.
-          Sabem raonar bé.
-          Trobem solucions creatives als problemes.
-          Sabem negociar.
-          Sabem transmetre una imatge de seguretat.

Al llibre, ens presenten diferents trucs per tal d'aprendre a controlar els nervis, i així mostrar una actitud positiva envers al públic. Cal tenir present el següent:
  •      Efecte melic. Consisteix en que l'orador miri constantment el seu melic, així es tranquil·litza i transmet aquesta sensació al públic.
  •        Hem de saber controlar l'adrenalina, quan estem nerviosos apareix.
  •       Per tal d'intentar no quedar-nos en blanc ens preparem molt bé el discurs, això ens donarà seguretat.
  •       Tenir autoconfiança.
  •       Practicar la parla en públic sovint.

Per tal de dur tots els coneixements teòrics que hem anat assolint amb el llibre i amb les sessions de COED, hem realitzat diferents treballs per tal de millorar la nostra parla en públic. 
El primer que vàrem fer fou el "Qui ets, tu?" Tractava d'agafar a un company/a de classe, fer una fotografia, i mitjançant aquella fotografia descriure a la persona. 
Jo vaig escollir a la Patricia Calvillo, ja que des de bon començament ens hem portat molt bé, i me n'he adonat que sempre té quelcom interessant a explicar. Per això vaig decidir fer aquesta fotografia al meu cosí Nil, llegint molts llibres. 



Al fer l'exposició, vaig explicar que al escollir el títol, em vaig centrar en que em feia sentir la  Patricia quan parlava, i és que sempre té quelcom a explicar, experiències o simplement acudits. 


Em va agradar fer aquesta activitat, ja que vam poder practicar de manera molt dinàmica la descripció i l'expressió oral. 

Una altra activitat d'entre moltes d'altres, que hem dut a terme durant el semestre, ha estat la recitació d'un poema. Jo vaig decidir recitar la primera part d' "estimada Marta", ja que el vaig treballar durant un curs de batxillerat i em va agradar molt. Però a l'hora de memoritzar-lo, em va costar una mica perquè em vaig adonar que era més difícil del que em pensava. Per això, vaig decidir aprendre-me'l el més aviat millor, per això un mes abans ja me'l sabia. 
El poema que vaig recitar es titula "Estimada Marta" de Miquel Martí i Pol. I és el següent:
Mira'm els ulls que cap fosca no venç.
Vinc d'un estiu amb massa pluges,
però duc foc a l'arrel de les ungles
i no tinc cap sangtraït pels racons
de la pell del record.
Per l'abril farà anys del desgavell:
set anys, cosits amb una agulla d'or
a la sorra del temps,
platges enllà perquè la mar els renti
i el sol i el vent en facin diademes.
Mira'm els ulls i oblida el cos feixuc,
la cambra closa, els grans silencis;
de tot això só ric, i de més coses,
però no em tempta la fredor del vidre
i sobrevisc, aigües damunt del somni,
tenaç com sempre.
Mira'm els ulls. Hi pots llegir el retorn."



Aquí em podeu veure recitant el poema. Va ser un moment en que els nervis em van traïcionar, però això m'ha ajudat a veure que he d'aprendre a controlar els nervis, per així fer exposicions perfectes. 

No tinc res més a afegir en aquesta reflexió sobre com parlar bé en públic. Amb aquest tema he pogut veure que l'expressió corporal i visual és igual o més important que les paraules. Perquè com bé diu la dita " les paraules se les enduu el vent", en canvi la gesticulació queda gravada sempre. Així també és molt important el control d'un mateix, controlar els propis nervis. 

Espero que us hagi servit de gran ajuda!
Si ens esforcem tots podem parlar davant d'un gran públic i penetrar a la pell dels demés. 









Bon comunicador

Fa molt temps que estem realitzant aquest treball. Aquest consistia bàsicament en seguir a un bon comunicador que concideréssim nosaltres.
Nosaltres, la Marta Cortés, Patricia Calvillo, la Ester Herrero, i jo. Vàrem decidir seguir al Ricardo Mejide, conegut majoritàriament com a Risto Mejide.
El vàrem escollir perquè des de ben petites que el coneixem, i hem seguit els seus programes. Es va fer famós, gràcies al famós Operación Triunfo. On va dur a terme el paper de jurat molt dur i fins i tot desagradable. Després d'una llarga temporada al programa, va decidir crear el seu pròpi. El punto G, on criticava la majoria de programes. Actualment, el podem trobar a "Tu si que vales" duent a terme el paper de jurat.
Al fer el treball, vam voler centrar-nos en un tret característic que el definís. Les ulleres. Si us heu fixat bé, sempre porta les ulleres. Creiem que és per tapar el que realment sent, per crear més incertesa.
Dir també que el trobem un home amb un toc humorístic, però a la vegada sarcàstic. Resulta realment difícil saber que vol dir en cada moment. No obstant, és molt llest i quan vol que una idea sigui transmesa al públic, sap dir-la clarament.
Tot seguit us adjunto la presentació que vàrem realitzar per tal d'exposar al Risto Mejide. 


Espero que us hagi servit de gran ajuda.

dijous, 29 de novembre del 2012

Normes UNESCO i ISTE

A la sessió d'avui de GITIC, hem estudiat les normatives de la UNESCO i ISTE.
A la presentació que es mostra a continuació es poden veure reflectides aquestes.



Espero que us hagi servit de gran ajuda.

Identitat i territori


Dimarts la Blau i jo vàrem exposar el nostre treball d'Identitat i Territori.
El títol d'aquest era "Fora de casa però com a casa". Vam escollir aquest tema perquè realment no es dóna la suficient importància als infants sense casa, sense família. Hem intentat respondre la pregunta de "On reben l'educació i el carinyo aquests nens?"
Primer de tot, hem buscat informació. Hem pogut veure que hi ha diferents llocs:

    •            Les kafales. És de religió islàmica. és una espècie d'apadrinament, en que l'adult proporciona a   l'infant una economia i educació adequada, però no té cap tipus de relació, per tant cap vincle afectiu amb l'infant
    • També es poden donar en adopció.
    • En llars de guarda, on els infants poden gaudir d'una casa on els hi proporcionin menjar, escalfor...
    • Per últim, i en el que ens hem centrat, tenim les institucions. Nosaltres, hem estudiat una institució privada, sense cap ànim de lucre. Les aldees infantils.
        • Aquestes s'encarreguen d'intentar que els nens es desenvolupin i aprenguin, per tal de poder assolir un futur propi. Fan:
            • Esport diari. El Rafa Nadal té una associació de tenis, en la qual els nens aprenen a jugar a tennis i els valors que aquest esport comporta. 
            • Acompanyen als joves en el seu futur. Els hi aconsellen segons les seves habilitats, aptituts i desitjos.
            • Enforteixen les famílies, ja que per a un infant el millor que pot haver és una família unida, forta.
            • Estudien els valors. Aquest any s'han centrat en tres: escolta, paciència i sostenibilitat.
            • Acadèmia SOS. Es transmeten tots els estudis acadèmics.
            • La creació i l'enfortmient de les famílies. 
        • La creació de les famílies. 
          • La mare SOS. Ho ha de deixar tot per encarregar-se dels nens sense famílies, i així crear-ne una de nova.
          • Els germans SOS.
          • La llar.
  • En quan a les conclusions, veiem que els nens poden anar a diferents llocs per tal de tenir una família i així poder crear un bon futur.
Aquest treball, no només ens ha servit per a una pràctica més de parlar bé en públic, sinó que hem pogut veure el que és realment no tenir família, haver de créixer sense els pares biològics. Realment, no podem sentir el que aquests nens senten, ja que afortunadament les dos hem tingut l'oportunitat de poder créixer i tenir una educació i totes les nostres necessitats, envoltades de la nostra família biològica, que en cap moment ens han deixat de costat. 

En quant a valoració, crec que ho hem fet força bé, ja que les dos sabiem exactament el que estavem exposant. Ens ha semblat un tema molt interessant, per tot el que he dit anteriorment, però sobretot pel fet que TOTHOM TÉ DRET A TENIR FAMÍLIA. 

Espero que us hagi servit d'ajuda.

Endavant i bona feina!!

divendres, 9 de novembre del 2012

Movie Maker

Avui hem treballat amb el Movie Maker.
És una eina que serveix bàsicament per a la realització de vídeos. Crec que en un moment o un altre, tots hem utilitzat aquesta eina. No obstant, he après coses que pensava que no es podien fer.
Començaré explicant com es poden adjuntar vídeos o imatges pròpies.
Hem d'anar a l'opció on posa "Agregar imágenes o videos", un cop allà ens deixarà cercar pel nostre equip les imatges que volem adjuntar.
Un cop tenim tots els vídeos i imatges, passem a ordenar-los, i posar-los-hi l'animació que volem. Això ho farem mitjançant l'apartat d'animació. Allà trobarem moltes opcions per a posar a les  imatges i vídeos.

Com veiem, a la part esquerre podem fer que la imatge aparegui d'una manera o d'una altra.
I a la part dreta, serveix per quan un cop la imatge està exposada a la pantalla, perquè es mogui, i doni un efecte més dinàmic a la visualització del vídeo.

Realment no hi ha gaire cosa més, aquests són uns trucs bàsics per a poder crear un vídeo.
Ara adjuntaré un montatge (no està fet per mi) que està fet mitjançant el Movie Maker. Podrem veure com interposa les imatges amb la música. Queda realment bé!!!
És un vídeo d'una cançó de la Marató d'aquest any, és una cançó molt bonica sobretot perquè la canten nens.
És un vídeo molt bonic, gràcies a la música, les imatges que podem veure, i sobretot pel missatge i el sentiment que hi ha.


Espero que us hagi servit de gran ajuda aquesta explicació.

Endavant i bona feina!!

dimarts, 30 d’octubre del 2012

Competències lingüístiques

Per començar a introduir-nos a l'assignatura de COED, més ben dit, per introduir-nos matèria teòrica. Hem estat parlant de les competències lingüístiques bàsiques.



  • La primera que hem vist ha estat: LLEGIR



És un procés el qual es comprèn un text escrit. 
Té quatre implicacions:
  1. Llegir és un procés actiu perquè qui llegeix ha de construir el significat del text, és a dir que el significat que té un escrit no és una rèplica del significat que l'autor li va voler donar. 
  2. Llegir és aconseguir un objectiu ja que sempre llegim per alguna finalitat. Els objectius poden ser molts i molt variats. 
  3. Llegir és un procés d'interacció entre qui llegeix i el text. 
  4. Llegir és un procés de predicció i inferència continua. 


  • Hem vist també la competència del PARLAR
Parlar és expressar el nostre pensament mitjançant el llenguatge articulat, de forma coherent, clara, i amb correcció i adequació a la situació comunicativa. 



  • Hem vist també el que és ESCOLTAR

Escoltar és comprendre un missatge a partir d'engegar un procés cognitiu de construcció de significat i d'interpretació d'un missatge/discurs pronunciat oralment. Un bon oient ha de ser actiu i participatiu, respectar al altre, i ser el màxim objectiu possible.


  • Per últim hem vist el que és ESCRIURE
És el procés a través del qual es produeix un text escrit significatiu. 
Per tal d'obtenir un bon text escrit, hem de seguir uns passos:
  1. Planificació: l'escriptor s'ha d'elaborar un petit esquema, o el que a ell mateix li vagi bé, per així organitzar-se el que vol que es presenti al text. Dins d'aquest pas, hi haurà la pluja d'idees, l'esquema... Aquest pas és essencial per a un bon text.
  2. Redacció: l'escriptor transforma llavors les idees generades en un discurs intel·ligible i comprennsible per al lector. Aquí és on hem de compondre paraules, organitzar mentalmen el text, tenir en compte aspectes com la cohesió, cohèrencia i adequació, entre altres.
  3. Revisió: l'escriptor rellegeix el text i refà aquells aspectes que considera necessaris per a millorar el text. 
Tot seguit un adjunto un esquema per tal que quedin més clares les característiques que han de tenir els textos. 


Després de veure totes les característiques que ha de tenir un text, hem parlat sobre un altre tema però que està íntimament relacionat amb l'escriptura. 

LA DESCRIPCIÓ. 
La descripció és un mode de discurs que pretén representar lingüísticament qualsevol objecte, cosa, persona, animal, època... No podem escriure tots els aspectes, però els generals. 
Hi ha dos tipus de descripcions:
    • Objectiva --> l'autor odopta una actitud imparcial davant de l'objecte descrit, i es limita a descriure amb la major objectivitat i precisió possibles.
    • Subjectiva --> l'autor reflecteix el que li suggereix personalment l'objecte que descriu. 
L'estructura dels textos descriptius és: 
  1. Establiment del tema
  2. Caracterització
  3. Relació amb el món exterior
Com es fa un text descriptiu?
  1. Idear. Explorem la situació, estudiem i observem el que volem descriure. 
  2. Ordenar. Fem un esquema estructural per tal que no sigui un embolic la nostra descripció.
  3. Textualitzar. És l'últim pas, redactem el text.
Tot seguit us adjunto unes descripcions, no escrites textualment, però cantades. És a dir, per ser cantades primer han hagut de ser escrites, per tant podem considerar-les descripcions normals, tot i que a priori no ho semblin.



Aquest tema, és un tema que no s'acostuma a explicar perquè per un motiu o altre es creu que els alumnes ja ho saben, i per mi és igual d'important (o més) saber escriure i parlar que saber sumar. Personalment conec bastants casos en que l'aprenentatge es centra més en l'àmbit de les matemàtiques i altres, per exemple, s'ensenya que dos pomes i dos pomes són quatre pomes. I no s'ensenya als alumnes a escriure una petita descripció del que han fet el cap de setmana. Crec que abans de tot hauríem de començar per aprendre a parlar, escriure i escoltar ja que esdevenen pilars bàsics en l'educació. Per tant, són bàsics per al desenvolupament cognitiu d'una persona. 

Espero que us hagi servit de gran ajuda.