dimecres, 26 de desembre de 2012

Això, com tot, arriba a un final...

Sembla mentida però ja ha passat tot un semestre. Un semestre ple d'emocions, estrés, però sobretot de felicitat!! Aquí, vam arribar fa uns mesos morts de por pel que començava, pel que ens trobaríem aquí dins. El que hem pogut anar veient és una classe que poc a poc hem format pinya, ens hem fet amics. Però sobretot hem treballat molt, estem fent realitat els nostres somnis.

Centrant-nos amb aquestes dos assignatures, COED i GITIC, he de dir que m'han servit de gran ajuda, ja que conceptes que tenia totalment oblidats, els he pogut recordar i aprendre.
A COED he après com parlar bé en públic, cosa que mai m'havien ensenyat, i crec que és molt important que es sàpiga. També a fer redaccions, descrpicions, la diferència entre el codi oral i escrit, entre d'altres. Són coses que per a ser mestra, i en realitat qualsevol professió, cal tenir presents.

A GITIC, he après molts conceptes i he conegut molts programes que ni sabia que existien i hem seran de molt profit per quan sigui mestra, o fins i tot ara.

Per tancar aquest bloc, dir que he estat molt a gust amb aquest grup, i espero poder seguir junts durant molts anys més.
El títol d'aquesta última entrada l'he posat perquè tot té un final en aquesta vida. No obstant, aquest no és el final de tot, ja que és com un final d'un capítol però que ara en comencem un de nou, ple d'emocions i experiències.

Moltes gràcies per tot!
Espero que hagi servit de gran ajuda el meu bloc!

Atentament,
una futura mestra.

Gemma Jurado Besa

Com parlar bé en públic?



Sempre estem parlant de la importància que té parlar bé en públic, no obstant molta gent creu que això no es pot aprendre. Que en saps o no.
A COED, hem estat treballant el que és parlar bé en públic.
Primer de tot ens hem llegit un llibre, que com bé diu el títol "Com parlar bé en públic?" parla bàsicament de com fer una presentació oral correctament.
Es divideix en diferents capítols, els quals cadascú d'ells explica un tema diferent del que hem de saber per fer una bona exposició oral.

Entenem comunicar-se bé quan:
-          Sabem fer una síntesi oral d’un tema qualsevol.
-          Trobem arguments per a defensar una proposta.
-          Coneixem les tècniques bàsiques de la persuació.
-          Sabem valorar la informació.
-          Parlem amb precisió, brevetat.
-          Sabem raonar bé.
-          Trobem solucions creatives als problemes.
-          Sabem negociar.
-          Sabem transmetre una imatge de seguretat.

Al llibre, ens presenten diferents trucs per tal d'aprendre a controlar els nervis, i així mostrar una actitud positiva envers al públic. Cal tenir present el següent:
  •      Efecte melic. Consisteix en que l'orador miri constantment el seu melic, així es tranquil·litza i transmet aquesta sensació al públic.
  •        Hem de saber controlar l'adrenalina, quan estem nerviosos apareix.
  •       Per tal d'intentar no quedar-nos en blanc ens preparem molt bé el discurs, això ens donarà seguretat.
  •       Tenir autoconfiança.
  •       Practicar la parla en públic sovint.

Per tal de dur tots els coneixements teòrics que hem anat assolint amb el llibre i amb les sessions de COED, hem realitzat diferents treballs per tal de millorar la nostra parla en públic. 
El primer que vàrem fer fou el "Qui ets, tu?" Tractava d'agafar a un company/a de classe, fer una fotografia, i mitjançant aquella fotografia descriure a la persona. 
Jo vaig escollir a la Patricia Calvillo, ja que des de bon començament ens hem portat molt bé, i me n'he adonat que sempre té quelcom interessant a explicar. Per això vaig decidir fer aquesta fotografia al meu cosí Nil, llegint molts llibres. 



Al fer l'exposició, vaig explicar que al escollir el títol, em vaig centrar en que em feia sentir la  Patricia quan parlava, i és que sempre té quelcom a explicar, experiències o simplement acudits. 


Em va agradar fer aquesta activitat, ja que vam poder practicar de manera molt dinàmica la descripció i l'expressió oral. 

Una altra activitat d'entre moltes d'altres, que hem dut a terme durant el semestre, ha estat la recitació d'un poema. Jo vaig decidir recitar la primera part d' "estimada Marta", ja que el vaig treballar durant un curs de batxillerat i em va agradar molt. Però a l'hora de memoritzar-lo, em va costar una mica perquè em vaig adonar que era més difícil del que em pensava. Per això, vaig decidir aprendre-me'l el més aviat millor, per això un mes abans ja me'l sabia. 
El poema que vaig recitar es titula "Estimada Marta" de Miquel Martí i Pol. I és el següent:
Mira'm els ulls que cap fosca no venç.
Vinc d'un estiu amb massa pluges,
però duc foc a l'arrel de les ungles
i no tinc cap sangtraït pels racons
de la pell del record.
Per l'abril farà anys del desgavell:
set anys, cosits amb una agulla d'or
a la sorra del temps,
platges enllà perquè la mar els renti
i el sol i el vent en facin diademes.
Mira'm els ulls i oblida el cos feixuc,
la cambra closa, els grans silencis;
de tot això só ric, i de més coses,
però no em tempta la fredor del vidre
i sobrevisc, aigües damunt del somni,
tenaç com sempre.
Mira'm els ulls. Hi pots llegir el retorn."


video

Aquí em podeu veure recitant el poema. Va ser un moment en que els nervis em van traïcionar, però això m'ha ajudat a veure que he d'aprendre a controlar els nervis, per així fer exposicions perfectes. 

No tinc res més a afegir en aquesta reflexió sobre com parlar bé en públic. Amb aquest tema he pogut veure que l'expressió corporal i visual és igual o més important que les paraules. Perquè com bé diu la dita " les paraules se les enduu el vent", en canvi la gesticulació queda gravada sempre. Així també és molt important el control d'un mateix, controlar els propis nervis. 

Espero que us hagi servit de gran ajuda!
Si ens esforcem tots podem parlar davant d'un gran públic i penetrar a la pell dels demés. 









Bon comunicador

Fa molt temps que estem realitzant aquest treball. Aquest consistia bàsicament en seguir a un bon comunicador que concideréssim nosaltres.
Nosaltres, la Marta Cortés, Patricia Calvillo, la Ester Herrero, i jo. Vàrem decidir seguir al Ricardo Mejide, conegut majoritàriament com a Risto Mejide.
El vàrem escollir perquè des de ben petites que el coneixem, i hem seguit els seus programes. Es va fer famós, gràcies al famós Operación Triunfo. On va dur a terme el paper de jurat molt dur i fins i tot desagradable. Després d'una llarga temporada al programa, va decidir crear el seu pròpi. El punto G, on criticava la majoria de programes. Actualment, el podem trobar a "Tu si que vales" duent a terme el paper de jurat.
Al fer el treball, vam voler centrar-nos en un tret característic que el definís. Les ulleres. Si us heu fixat bé, sempre porta les ulleres. Creiem que és per tapar el que realment sent, per crear més incertesa.
Dir també que el trobem un home amb un toc humorístic, però a la vegada sarcàstic. Resulta realment difícil saber que vol dir en cada moment. No obstant, és molt llest i quan vol que una idea sigui transmesa al públic, sap dir-la clarament.
Tot seguit us adjunto la presentació que vàrem realitzar per tal d'exposar al Risto Mejide. 


Espero que us hagi servit de gran ajuda.