dijous, 29 de novembre del 2012

Identitat i territori


Dimarts la Blau i jo vàrem exposar el nostre treball d'Identitat i Territori.
El títol d'aquest era "Fora de casa però com a casa". Vam escollir aquest tema perquè realment no es dóna la suficient importància als infants sense casa, sense família. Hem intentat respondre la pregunta de "On reben l'educació i el carinyo aquests nens?"
Primer de tot, hem buscat informació. Hem pogut veure que hi ha diferents llocs:

    •            Les kafales. És de religió islàmica. és una espècie d'apadrinament, en que l'adult proporciona a   l'infant una economia i educació adequada, però no té cap tipus de relació, per tant cap vincle afectiu amb l'infant
    • També es poden donar en adopció.
    • En llars de guarda, on els infants poden gaudir d'una casa on els hi proporcionin menjar, escalfor...
    • Per últim, i en el que ens hem centrat, tenim les institucions. Nosaltres, hem estudiat una institució privada, sense cap ànim de lucre. Les aldees infantils.
        • Aquestes s'encarreguen d'intentar que els nens es desenvolupin i aprenguin, per tal de poder assolir un futur propi. Fan:
            • Esport diari. El Rafa Nadal té una associació de tenis, en la qual els nens aprenen a jugar a tennis i els valors que aquest esport comporta. 
            • Acompanyen als joves en el seu futur. Els hi aconsellen segons les seves habilitats, aptituts i desitjos.
            • Enforteixen les famílies, ja que per a un infant el millor que pot haver és una família unida, forta.
            • Estudien els valors. Aquest any s'han centrat en tres: escolta, paciència i sostenibilitat.
            • Acadèmia SOS. Es transmeten tots els estudis acadèmics.
            • La creació i l'enfortmient de les famílies. 
        • La creació de les famílies. 
          • La mare SOS. Ho ha de deixar tot per encarregar-se dels nens sense famílies, i així crear-ne una de nova.
          • Els germans SOS.
          • La llar.
  • En quan a les conclusions, veiem que els nens poden anar a diferents llocs per tal de tenir una família i així poder crear un bon futur.
Aquest treball, no només ens ha servit per a una pràctica més de parlar bé en públic, sinó que hem pogut veure el que és realment no tenir família, haver de créixer sense els pares biològics. Realment, no podem sentir el que aquests nens senten, ja que afortunadament les dos hem tingut l'oportunitat de poder créixer i tenir una educació i totes les nostres necessitats, envoltades de la nostra família biològica, que en cap moment ens han deixat de costat. 

En quant a valoració, crec que ho hem fet força bé, ja que les dos sabiem exactament el que estavem exposant. Ens ha semblat un tema molt interessant, per tot el que he dit anteriorment, però sobretot pel fet que TOTHOM TÉ DRET A TENIR FAMÍLIA. 

Espero que us hagi servit d'ajuda.

Endavant i bona feina!!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada